Ciutat Instantània: Reflexions Carles Ferrater i altres convidats

CIUTAT INSTANTÀNIA (ABSTRACT)

Al febrer i en el curs d’una reunió de treball en un estudi d’arquitectura ens plantegem la possibilitat d’una articulació amb ADI-FAD, l’elaboració d’un manifest i la incidència al congrés internacional de va dissenyar industrial ICSID 71 que s’hauria de celebrar a Eivissa a mitjan mes d’octubre.

Es tractava en principi de possibilitar una experiència col·lectiva en la qual el treball i la informació fossin els únics canals d’expressió a través dels quals materialitzar una ciutat efímera que palesés les contradiccions en les quals es mou la panoràmica actual del disseny industrial.

En el mes d’abril celebrem unes reunions amb ADI-FAD i posteriorment amb membres del ICSID a Eivissa, comprometent-nos a possibilitar un allotjament als estudiants de disseny que volguessin assistir al congrés.

Elaborem un manifest, informatius i cartell difonent-los en cercles relacionats amb el disseny industrial a tot el món.

Es tractava en principi de possibilitar una experiència col·lectiva en la qual el treball i la informació fossin els únics canals d’expressió a través dels quals materialitzar una ciutat efímera que palesés les contradiccions en les quals es mou la panoràmica actual del disseny industrial.

En posteriors sessions de treball, es va executar un mínim pla ordinador i es van verificar estudis amb diferents tipus de materials: lones, plàstics, panells… A partir d’ells i vista la inviabilitat de l’ús de diferents materials es va triar un material únic: film de PVC, i un únic sistema constructiu: l’inflable.

Ens vam posar en contacte amb José Prada expert en arquitectura pneumàtica el qual va elaborar un llenguatge mínim que permetria a qualsevol persona construir-se una cobertura en un temps reduït amb un instrumental mínim. L’energia pneumàtica que mantindria en peus la ciutat seria comuna a totes les cèl·lules.

Els primers que vam ser i que hem construït l’espai comunal del conjunt pneumàtic, som els que hem establert relacions personals més sòlides. D’alguna manera ens hem sentit obrers de la mateixa idea. El desafiament estava plantejat entre el concepte ciutat instantània que és un terme ideològic en què d’una banda es planteja el rebuig a la ciutat que va dissenyant i traçant el comportament dels seus habitants, i per un altre el de despertar d’una nova consciència que reclama l’oci com a producte de la tecnologia actual per convertir-ho en el treball específic de la naturalesa humana que és la creació.

Queda no obstant això com a interrogant als visitants i tema de conversa per als congressistes l’immens treball acumulat (650.000 grapes cosides manualment) així com la contradicció d’un espai futurista i la brutícia i desordre interior. Però una vegada dins, la sensació de l’espai escapa a l’habitual percepció i els sentits es veuen alterats, la sobrepressió, principi indivisible, crea un determinat desconcert màgic que es converteix en admiració de l’elemental.

La ciutat instantània és la primera experiència en la qual s’ha intentat plantejar la construcció com a experiència expressiva de les relacions humanes.

Queda d’ella uns milers de metres quadrats construïts, el cascarón del gusanito que s’ha marxat esperant una alternativa d’ús ecològic, una sèrie de inter-relacions personals, el valor del treball com a vehicle de comunicació i la clara consciència del moment històric en què vivim. L’èxit o el fracàs poc importa, l’essencial és el coneixement.

Category

EXHIBITION, TALK