Houria Bouteldja

Houria Bouteldja és una de les fundadores del Partit dels Indígenes de la República (PIR), que va néixer el 2010 per aconseguir una França lliure de les jerarquies hereves del sistema colonial. L’organització denuncia que els subjectes postcolonials (magribins, antillans, subsaharians) pateixen diverses formes de discriminació. Com a formació antiintegracionista, busca transformar la realitat francesa perquè hi tinguin cabuda tot tipus de reivindicacions i afiliacions i no solament les relacionades amb la identitat nacional d’avui, que –segons Bouteldja– és hermètica i excloent. La militant es defineix com a francesa i la seva condició d’indígena s’ha de buscar a Algèria, on té els orígens. Va néixer el 1973 a Constantina, regió de la qual prové el m’laya, un vel tradicional que deixa al descobert només els ulls. Parlem de vels, mirades i identitats aprofitant la seva participació a la setzena edició de la mostra audiovisual OVNI de Barcelona.

I aquesta concepció de la història, com determina els vostres referents?

Pot ser que, per a l’esquerra francesa, el referent sigui Marx, la Comuna de París, la implementació de la indemnització per acomiadament dels anys 1930 (o potser va ser en un altre moment; la data no és l’important) o la derrota del nazisme. Molt bé. Això marca la història de l’esquerra. Però hi ha un altre subjecte polític a França que té uns altres referents polítics: el colonialisme, el tràfic d’esclaus, les lluites d’independència, les lluites als barris populars, la lluita dels negres als Estats Units… De fet, nosaltres, la nostra història política i els nostres vincles també són això. No vol dir que no tinguem com a referent la lluita dels treballadors a França i que no ens hi vinculem. Sí que ho fem perquè, per exemple, els treballadors sorgits de la història colonial es beneficien de les conquestes socials de l’Estat. Nosaltres, però, venim d’altres lluites i, quan diem que hem de promoure un pensament polític propi, vol dir que ens hem de reapropiar d’aquestes lluites. És a dir, jo no puc arribar a França i dir que sóc una dona lliure gràcies a les dones franceses. He de dir: “Sóc lliure gràcies a qui va lluitar per la independència d’Algèria”. Si no s’hagués lluitat per la independència d’Algèria, encara estaríem colonitzats i, per tant, no seríem lliures. Així doncs, si avui sóc qui sóc –diguem que una ciutadana, tot i ser una indígena dins l’imperi–, és gràcies a qui va morir per la independència d’Algèria. El meu deute és amb aquestes persones. És important que això se sàpiga a França. Però jo afegeixo, per aportar-hi complexitat, que nosaltres pensem que les lluites dels països del Sud emancipen els pobles europeus. Sartre deia: “Cal alliberar-se de la colonització”, això vol dir que la descolonització allibera els pobles europeus. Nosaltres també diem que les lluites del tercer món alliberen els pobles europeus. De fet, tothom se’n beneficia.

link al Blog de Houria: http://houriab.skyrock.com/

Obrim Fronteres Acampada Refugiada

¡Delante de la sede de la UE en Barcelona han acampado compañerxs para exigir lo que es justo!

“Acabamos de acampar frente a la sede de la UE en Bcn .‪#‎AcampadaRefugiada‬ Nos hemos cansado de esperar y hemos perdido el miedo”

“Comienza la conferencia de Arcadi Oliveres a #AcampadaRefugiada. Atentos a la programación: charlas, música y talleres!”